masos del maestrat

Els masos del nostre terme, la Serratella. José Luis Sales Miralles. 2015. ISBN 978-84-15301-62-2

LES RABERES D'OVELLES I EL FORMATGE (pàg. 92)

En eixos anys, no hi havia mas que no tinguera unes poques ovelles i cabres. Hi havia rabera que era més nombrosa, més de 200 caps i d'altres que no tant, una vintena. Tot i això, l'ofici de pastor era un dels més comuns durant el segle XX, fins que a poc a poc, van anar desapareixen les raberes als masos del terme de la Serratella. A la major part dels masos els homes més grans de la casa i també els més menuts eren els encarregats d'anar a 'guardar' les ovelles i les cabres. José, de la Solaneta, conta que quan era menut, "molts dies a l'acabar l'escola me n'anava a guardar les ovelles" Moltes vegades els néts acompanyaven els avis a fer aquesta tasca familiar. No obstant, a molts masos tenien un pastor de fora de la família que s'encarregava de portar-les a pasturar i les cuidava. Normalment, era un home fadrí, i que es quedava a dormir en un espai reservat per a ell, al mas on treballava. Era com un més de la família.

Una part de les ovelles eren per a vendre-les als carnissers i per a fer llana, però també per a tindre un consum casolà de llet. I com no, tots els derivats de la llet, com el formatge, el brull o la collà. La gran majoria de masos feien el formatge per a consum propi i així aprofitaven les matèries primes i els derivats, però al mas de Pere també es posava a la venda. Una imatge molt comuna en la dècada dels anys 70 era vore com molta gent que venia de Castelló a passar el cap de setmana a la Serratella, el diumenge de vesprada, parava el cotxe a la vora del mas per a comprar formatge. La tia Rosita recorda amb alegria i nostàlgia aquells dies en què es dedicava a fer formatge. Normalment, era formatge tendre. Comenta que per a un quilo de formatge s'utilitzaven entre 8 i 10 litres de llet. I eixe era, precisament, el primer pas: munyir les ovelles i les cabres. A continuació, es posava la llet en foc de llenya, i es calentava fins arribar a uns 30 o 35 graus. No havia de bollir. Després es mesclava el suc de l'herba colera amb la llet perquè aquesta quallara. Unes dos hores després, una vegada ja quallat s'escorria perquè soltara tot el 'soligot', líquid sobrant del formatge tendre que ens pot servir després per a fer brull.

La darrera part consistia a agafar la massa o bola resultant per a posar-la a la formatgera, esprement-la perquè soltara el 'soligot' que encara quedava. Se posava sal al cul de la formatgera, unes hores després es girava el formatge i es repetia l'operació. Després, el formatge reposava fins que no hi havia restes de 'soligot'. La tia Rosita conta que sempre s'havia de guardar en una habitació fresca.